Marxant de felicitat
És la història d'un home que estava tip de plorar.
Mirà al voltant seu i va veure que la felicitat la tenia al da¬vant.
Estirà la mà i la volia agafar.
La felicitat era una flor. La va collir, i encara no la tenia a la mà que ja s'havia esfullat.
La felicitat era un raig de sol. Aixecà els ulls per escalfar-se la cara i tot seguit un núvol el va apagar.
La felicitat era una guitarra. La va acaronar amb els dits. Les cordes es posaren a grinyolar.
Quan al capvespre tornava a casa, el bon home seguia plo¬rant.
L'endemà va seguir buscant la felicitat.
A la vora del camí hi havia un nen que ploriquejava.
Per tranquil•litzar-lo, collí una flor i la hi donà.
La fragància de la flor els perfumà ambdós.
Una pobre dona tremolava de fred, coberta amb els seus parracs.
Ell la va portar fins al sol, i també ell s'hi escalfà.
Un grup de nois cantava.
Ell els acompanyà amb la seva guitarra.
També ell es delectà amb aquella melodia.
En tornar a casa, de nit, el bon home somreia de debò.
Bon dia, m'ha agrada molt aquest blog perquè té una altra temàtica que la resta de blogs s'enfoca a ajudar als pares alguna cosa que sense cap dubte és molt important.
ResponEliminaM'han semblat molt interessants els consells que se'ls dóna als pares, és un blog molt útil :)